Principi de la tecnologia d’assistència a temps de reconeixement d’empremtes digitals

Hi ha moltes característiques biològiques úniques d’una persona, incloent empremtes dactilars, iris, estampes de palma, etc. A causa de la seva singularitat i comoditat, les empremtes dactilars s’han utilitzat àmpliament en màquines d’assistència, control d’accés, telèfons intel·ligents i altres camps i s’estenen gradualment a emergents Indústries com ara panys de portes intel·ligents.

Un dels indicadors més importants del reconeixement d’empremtes digitals i de la tecnologia d’assistència és la taxa de precisió i el nucli de millorar la precisió del reconeixement i l’assistència d’empremtes dactilars és si és possible recollir imatges d’empremtes digitals amb més precisió i eficiència (per descomptat, també pot ser -ho Millorat mitjançant algoritmes posteriors, però l'efecte de la millora és limitat). Actualment, hi ha tres mètodes principals de tecnologia d’assistència d’identificació d’empremtes dactilars: escàner d’empremtes digitals òptiques, identificació d’escàner d’empremtes digitals capacitiu i identificació de freqüència de ràdio biològica.
1. Escàner d’empremtes digitals òptiques
L’escàner d’empremtes òptiques és una mena de tecnologia d’assistència al temps de reconeixement d’empremtes digitals que es va aplicar relativament d’hora. Per exemple, moltes màquines d’assistència de temps i el control d’accés utilitzaven abans la tecnologia d’assistència a temps d’empremtes digitals. Utilitza principalment el principi de refracció i reflex de la llum, posa el dit a la lent òptica i el dit està il·luminat per la font de llum integrada. La llum dispara des de baix fins al prisma i, a continuació, es dispara pel prisma. La llum emesa es troba a la superfície del dit. L’angle de refracció i la brillantor de la llum reflectida serà diferent. Utilitzeu un prisma per projectar-lo al CMOS o CCD al dispositiu acoblat a la càrrega i, a continuació Línies) en blanc Una imatge d’empremta digital a escala múltiple que pot ser processada per l’algoritme del dispositiu d’empremtes digitals. A continuació, compareu la base de dades per veure si és coherent.
L’inconvenient dels escàners d’empremtes digitals òptiques és que aquest tipus de mòdul d’empremtes dactilars té certs requisits sobre la temperatura i la humitat de l’entorn d’ús i només poden arribar a l’epidermis de la pell, però no a la dermis, i es veu molt afectat per si la superfície de El dit està net. Si hi ha molts dits de pols o mullats als dits de l’usuari, es poden produir errors de reconeixement. I és fàcil enganyar -se per les empremtes falses. Per als usuaris, no és gaire segur i estable d’utilitzar.
2. Escàner d’empremtes digitals capacit
L’assistència a la identificació d’empremtes digitals capacitives és utilitzar l’hòstia de silici i l’electròlit subcutani conductor per formar un camp elèctric. La fluctuació de l’empremta digital provocarà diferents canvis en la diferència de pressió entre tots dos, de manera que es pot realitzar una determinació precisa d’empremtes dactilars. Aquest mètode té una gran adaptabilitat i no té requisits especials per a l’entorn d’ús. Al mateix temps, l’espai ocupat per les hòsties de silici i els elements de detecció relacionats es troba dins de la gamma acceptable de disseny de telefonia mòbil, de manera que aquesta tecnologia s’ha promogut millor al telèfon mòbil. .
El mòdul d’empremta digital capacitiva actual també es divideix en dos tipus: tipus de rascada i tipus d’empenta. Tot i que el primer ocupa un volum reduït, té un gran desavantatge en termes de taxa de reconeixement i comoditat. Això també va portar directament als fabricants a centrar-se en el mòdul d’empremta digital (capacitiu) de tipus empenta amb un funcionament més casual i una taxa de reconeixement més elevada.
3. Identificar la identificació de freqüència de ràdio
El sensor de freqüència de ràdio emet una petita quantitat de senyal de radiofreqüència a través del sensor, que pot penetrar en la capa de la pell del dit per obtenir la capa interior de la textura per obtenir informació. Per exemple, la tecnologia d’assistència a temps d’empremtes d’empremtes digitals SenseID3D publicada per Qualcomm a l’exposició MWC el 2015 és una mena de tecnologia biomètrica d’identificació de freqüència de ràdio.
En comparació amb les dues primeres tecnologies, el sensor RF requereix menys neteja dels dits i pot produir imatges de gran qualitat. A més, a causa de la capacitat de capturar imatges d’alta qualitat, l’àrea del sensor es pot reduir alhora que s’assegura certa fiabilitat d’autenticació, reduint així un cert cost i fent que el sensor de freqüència de ràdio sigui aplicable a diversos dispositius mòbils miniaturitzats. No obstant això, a causa de la necessitat de transmetre els senyals activament, el consum d'energia és superior al del tipus capacitiu. A més, hi ha relativament pocs fabricants que apliquen aquest tipus de tecnologia actualment, de manera que el cost global encara és relativament elevat.