Coses que no sabíeu sobre l'escàner d'empremtes dactilars

L’escàner d’empremtes digitals té dos components bàsics: el mòdul d’identificació i el xip. El principi és que quan es pressioni una impressió digital al mòdul de reconeixement, es reconeixerà i s’enviarà al xip per a la seva comparació i judici. L’escàner d’empremtes dactilars es va jutjar com el propietari pot enviar l’ordre per obrir la porta i, si no, es nega a obrir la porta.

El mòdul d’identificació també s’anomena capçal d’empremta digital i hi ha principalment dos tipus al mercat, és a dir, un cap d’empremta digital òptica i un cap d’empremta digital de semiconductors. Hi ha qui diu que les òptiques són bones i d’altres diuen que els semiconductors són bons. De fet, cadascun d’aquests dos té els seus propis avantatges. Si es consideren consideracions econòmiques i pràctiques, el cap òptic pot complir plenament els requisits de seguretat i es pot utilitzar amb confiança. Si seguiu experiència, podeu utilitzar semiconductors.
Moltes persones que no entenen es preguntaran per què un escàner d’empremtes digitals té una clau per obrir la porta i quina diferència hi ha entre ella i un pany ordinari.
Això es deu al fet que la funció d’obrir la porta amb una clau és estipulada per l’estat. A més de la part electrònica, el pany de la porta d’empremta digital requereix la funció de còpia de seguretat d’obrir la porta amb una clau, de manera que es tracta d’una funció imprescindible.
La taxa de repetició de les empremtes dactilars és de un milió. El cost de la replicació i la pirateria d’empremtes dactilars és molt elevat i la taxa d’èxit és baixa (és millor trencar la porta si teniu aquesta habilitat). I ara els fabricants dels problemes que podeu pensar també han de pensar -hi. Ja han adoptat la tecnologia avançada de reconeixement del cos de vida, que pot evitar eficaçment l’aparició de la duplicació d’empremtes dactilars.