La tecnologia de l’empremta digital inclou l’extracció de la imatge d’empremta digital a la màquina de control d’accés a l’empremta digital

Les funcions d’empremtes digitals utilitzades habitualment per les màquines de control d’accés d’assistència a l’empremta digital en la identificació d’empremtes dactilars són nodes, punts i línies singulars, etc. Els nodes inclouen principalment els punts finals i els punts, i els punts singulars inclouen punts bàsics i punts de triangle. Les funcions d'empremta digital extretes s'utilitzen per a la concordança d'empremtes dactilars. Les tecnologies clau implicades en l'extracció de funcions d'empremtes digitals inclouen principalment el càlcul de la direcció de la textura, el càlcul de la freqüència de textura, la detecció del punt central i el punt de triangle, la segmentació d'empremtes dactilars, la millora de les empremtes dactilars, l'extracció de textures i el refinament, l'extracció i el filtratge de nodes i el recompte de textures. Càlcul, etc.

El càlcul de la direcció de la textura és la base de la identificació d’empremtes dactilars. La majoria dels algoritmes de la identificació d’empremtes dactilars es basen en la direcció, com ara el càlcul de freqüència, el seguiment de textures, la detecció de punts bàsics i els punts de triangle, la segmentació d’empremtes dactilars, la millora de les empremtes dactilars, l’alineació de nodes, etc. La majoria dels algoritmes es basen en l’orientació. El mètode de càlcul de la direcció de la textura es basa en el nivell de gris entre píxels, compara cada bloc 2x2 amb quatre plantilles de vora per extreure la direcció del bloc de píxels i, a continuació, fa una estimació mitjana basada en una àrea més gran per calcular més si és difícil Per determinar la direcció, el planer utilitza el mètode d’alineació en escala de grisos per calcular la direcció de la textura, discretitza la direcció de la textura en 16 direccions i calcula la consistència en escala de grisos de cada píxel en cada direcció. Agafeu la direcció amb la millor consistència com a direcció de la llar i calculeu el canvi en escala de grisos al llarg de cada direcció, el canvi en escala de grisos al llarg de la direcció del gra és el més petit i el canvi de escala de grisos al llarg de la direcció perpendicular al gra és el més gran. Convertir en píxels amb textures i píxels no texturats, discretitzar la direcció de la textura en 16 direccions i calcular la consistència del tipus de píxel de cada píxel en cada direcció, utilitzeu el mètode de projecció per calcular la direcció de la textura i dividiu la imatge de les empremtes dactilars en un Mida del bloc 32N32 i calcula la projecció de cada bloc en diferents direccions, pren la direcció amb la variància de projecció més gran com a direcció vertical de la textura i utilitza una xarxa neuronal jeràrquica per calcular el camp de direcció. Actualment, el mètode de càlcul de direcció de textura més utilitzat es basa en el gradient. El mètode és pobre. Aquest mètode calcula el vector de gradient de la imatge d'empremta digital a cada píxel. La direcció del vector de gradient representa el canvi en escala de grisos més ràpid de la imatge d’empremta digital al llarg d’aquesta direcció al píxel, i la mida del vector de gradient representa la velocitat del canvi en escala de grisos. El gradient de píxels a la vora de la textura de la imatge és més gran, la direcció de textura calculada per aquest mètode és bàsicament determinada per aquells píxels amb un gradient més gran i la direcció de gradient de la imatge a la vora de la textura és bàsicament perpendicular a la direcció de la textura. La direcció de la textura de cada àrea es basa en totes les ciutats d'aquesta zona.
Es calcula el vector de gradient del píxel i la direcció vectorial del gradient del cable de la imatge de vora als costats esquerre i dret de la textura és just, per tal d’evitar la cancel·lació mútua en el càlcul. En el càlcul, el vector de grau antimoni està quadrat i el vector de gradient quadrat dels píxels de vora dels costats esquerre i dret de la textura apunta aproximadament en la mateixa direcció, i després es calcula la direcció mitjana del vector de gradient quadrat. Com que la direcció del vector de gradient quadrat és el doble de la del vector de gradient quadrat, 1 Ni de la direcció gairebé mitjana del vector de gradient gairebé quadrat és la direcció vertical de la textura. El problema del mètode basat en gradient és que quan la direcció de gradient de la majoria de píxels de vora no és adequat per a la direcció de la textura, la direcció equivocada es calcularà com la imatge original, que és el resultat de l'estimació de la direcció. Hi ha moltes estimacions de direcció equivocades a l’àrea el·líptica, que és l’ampliació gradual de la imatge de l’àrea local, des de quan s’aprofita la imatge nacional, es pot veure que els vectors de gradient de la majoria dels píxels de vora no són perpendiculars a la Direcció de la textura, donant lloc a una estimació de direcció equivocada. El mètode pot corregir la direcció equivocada del treball aïllat relatiu, però quan la direcció equivocada en una determinada zona és la majoria, no només es pot corregir el sentit de la direcció equivocada. La direcció correcta es corregirà de manera incorrecta i la direcció a prop del punt del nucli sovint es desviarà de la direcció real després del filtratge de pas baix. Quan la curvatura de la textura a prop del punt central és gran.